Aquí teniu un exemple de l'anomenat "Dolly Zoom", aquesta combinació de Travelling (d'allunyament o apropament) també ha estat anomenada "Efecte Vertigen" o "Efecte Hitchckock" ja que la primera película on es va fer servir va ser "Vertígen" de n'Alfred Hitchckock (el creador de l'efecte no va ser ell, en realitat, sino el seu càmera-man en aquell moment: Irmin Roberts ).
http://wn.com/Vertigo_effect
lunes, 31 de marzo de 2014
lunes, 24 de marzo de 2014
miércoles, 19 de marzo de 2014
lunes, 17 de marzo de 2014
Els moviments de càmera
Els
moviments de càmera.
A
l’inici de la historia del cinema no existien moviments de càmera,
els actors es movien al davant i a les películes s’utilitzaven
únicament plans fixos que determinen un punt de vista únic davant
el qual es desenvolupa l’acció. Innegablement el seu origen fou
teatral i imitava la posible visió d’un espectador assegut a la
butaca. Prest els creadors d’imatges van veure la possibilitat
d’enriquir les seves històries amb els moviments de la càmera o
l’apropament o allunyament a l’objecte a fotografiar tot i que
aquest romanguès estàtic. Això va donar lloc a una de les
sensacions més reconfortants per a l’espectador: la sensació
quasi física d’endinsar-se a les imatges i “viatjar” amb
elles. En suma, que els primers plans fixos aconseguiren una major
significació en començar les películes a rodar-se en exteriors i
sobre tot quan proliferaren les películes de persecucions de
policíes i lladres que obliguen a combinar a la mateixa seqüència
diversos tamanys de pla .
Vegem
la descripció dels més coneguts moviments de càmera.
Moviments
a la càmera mateixa
Són
aquells capaços de reproduïr amb exactitud el moviment dels
subjectes filmats: el pas rítmic del film darrera de l’objectiu i
de l’obturador. En els aparells primitius, l’arrossegament del
film es feia manualment. Era molt complicat però els operadors de
càmera es convertiren en vertaders artesans que aconseguien a cada
moment el ritme i la cadència adient a l’escena filmada. Podien
exagerar en escenes còmiques o ralentir a les dramàtiques.
Nasqueren així dos tipus de moviment: càmera lenta i càmera
accel·lerada. El «càmera lenta» s’aconsegueix accel·lerant la
velocitat de filmació i ralentint la de projecció. L’
«accel·lerat» se realitza a la inversa. Molts dels efectes
especials d’avui dia estan realitzats amb aquests criteris als que
s’han aplicat les noves tecnologies.
La
panoràmica
és
un moviment sobre l’eix horitzontal (el més habitual), vertical o
diagonal. Les panoràmiques es fan amb la càmera sobre el trípode
però sovint es veuen algunes fetes manualment, molt més inestables.
Poden ser de caràcter descriptiu, una panoràmica sobre un espai o
personatge; d’acompanyament, seguint un element en moviment; o de
relació, associant a més d’un personatge. La panoràmica
realitzada tan ràpida com pera emborronar la imatge s’anomena
“barrido” i s’utilitza com a recurs estilístic.
En
els ‘travellings’
la
càmera se desplaça en relació a l’escenari; se fan col·locant
la càmera a sobre uns rails per a facilitar el seu moviment.
Llògicament, poden ser de avanç, de retrocès o d’acompanyament.
Els travellings donen a la imatge molt dinamisme en tant que varien
la perspectiva amb el moviment de la càmera. Amb molta freqüència
es diu que el travelling és el moviment més preciós, "una
qüestió de moral", com arribà a afirmar el sempre provocatiu
Jean Luc Godard. Se diu que el primer travelling el va fer el 1896 un
operador dels Lumière
que va situar la càmera a una gòndola veneciana.
El
moviment de Zoom,
o
travelling òptic, és aquell en el qual el punt de vista o
perspectiva de la càmera no varia, únicament ho fan les dimensions
de l’escena a l’interior del quadre gracies als objetius de focal
variable. Un zoom mai compleix la funció d’un travelling. La seva
impresió òptica és diferent i per això transmet valors diferents.
El seu ús reiteratiu implica un model de narració efectista molt
habitual al cinema dels anys 60 i principis dels 70.
El
steadycam
és un moviment lliure de la càmera. S’aconsegueix amb un sistema
de suspensió i absorció del moviment que permet a l’operador
realitzar preses de seguiment en situacions impossibles per a un
travelling; per exemple, pujant una escala o a travès dels àrbres
d’un bosc.
La
grua
te
la capacitat i versatilitat de realitzar presses verticals, desde la
altura i a nivell del terra, i vistes aèries.
L’
helicòpter,
per la seva facilitat de moviment a l’aire serveix per a recrear
ambients que d’altra forma serien impossibles: filmar grans
multituds, espais immensos, batalles, etc.
domingo, 16 de marzo de 2014
jueves, 27 de febrero de 2014
Suscribirse a:
Entradas (Atom)